Hi havia una vegada un compositor molt complicat, tan complicat que només va escriure una obra. Era tan complicada que cap músic no la sabia sonar. Aquesta reflectia amor, alegria, pau... i es deia Nadal. Ni clarinets, ni flautes, ni trompetes, ni cap altre instrument la sabien sonar. Però un dia una flautista va tenir una gran idea i va dir a tothom:
"Per què no sonem sa partitura junts?" Era una idea un poc inútil perquè, si no sabien sonar-la per separat, com l'havien de sonar junts?
Tot i açò, la idea va sortir bé: uns feien una part, altres en feien una altra... La nit que va sortir sense cap fall va ser sa nit de Nadal, el 25 de desembre i van decidir entre tots posar aquest nom.